La Fundació humanitària Dr. Trueta va néixer l’any 1993 per actuar, principalment, en projectes de cooperació i ajut humanitari a països en vies de desenvolupament
En els seus inicis, vam organitzar un sistema de recollida de medicaments sobrers mitjançant contenidors que es van distribuir als Centres d’Atenció Primària de Catalunya, per aprofitar els medicaments en bon estat i no caducats per ajudar a Centres de Salut de països en vies de desenvolupament.
Durant la primera dècada, la Fundació va experimentar un creixement exponencial que va permetre l’enviament de medicaments i material sanitari a una vintena de països, com Cuba, Nicaragua, Mauritània, la República Democràtica del Congo, Perú, Albània (durant la guerra del Kosovo), i Corea del Nord. Destaquem l’equipament de dos Laboratoris als Hospitals de Matari i Kingungi (RDCongo), la creació d’una aula informàtica al camp de desplaçats de Sicotra (RDCongo), l’aportació de material agrícola a una cooperativa de dones a F’Dérick (Mauritània), l’entrega individual de 100 equips mèdics a metges kosovars, i la col·laboració en el diagnòstic i tractament precoç del càncer de mama i cèrvix uterí a la província de Granma (Cuba)
Vam obrir un Centre de Recuperació Informàtica que ens va permetre informatitzar nombroses escoles, ajuntaments i entitats de Bolívia, Mauritània i Cuba principalment; un Banc de Recursos per reutilitzar tot tipus d’equipaments i mobiliari hospitalari que enviàvem a Cuba i a la RDCongo.
Tanmateix, a l’any 2000, l’Organització Mundial de la Salut feu pública una normativa en la qual es recomanava no enviar fàrmacs procedents dels usuaris; normativa que acatà el govern espanyol, i que no ens va permetre poder continuar portant a terme l’ajut humanitari.
Des d’aleshores portem a terme de manera permanent, 2 projectes de salut i educació, els quals ajudem econòmicament en la compra de medicaments i material mèdic i en professionals per la capacitació de la població, segons les necessitats.
L ’accés a la sanitat pública de les comunitats rurals del nord del Perú és molt limitat.
Això ha obligat a la seva població a buscar formules per garantir la cobertura sanitària fins a l’últim racó dels Andes i l’Amazones. Les associacions de promotors de salut són una d’aquestes solucions i la Trueta treballa amb tres d’elles per tal de garantir el seu bon funcionament aportant els materials imprescindibles per assegurar la seva continuïtat.
En aquest context, les germanes de la Caritat -Vedrunes han impulsat un programa per capacitar i educar persones en el món sanitari. Es tracta de representants de localitats rurals, normalment escollits pels seus habitants, i que tenen la tasca encomanada d’aprendre coneixements suficients per oferir atenció sanitària de primers auxilis i prevenció en els seus poblats.
Cada dos mesos i durant dos anys, els escollits assisteixen durant una setmana als cursos de formació a la casa de promotors, on no només aprenen coneixements bàsics de salut sinó també de planificació, dinàmiques organitzatives, campanyes de prevenció i intervencions sobre el medi ambient.
L’associació de promotors de salut facilita una farmaciola a cada una de les persones formades amb els medicaments i material sanitari bàsic per fer la seva feina. Garantir que aquestes farmacioles estiguin plenes és una tasca difícil tenint en compte ja no només les possibilitats econòmiques dels impulsors del projecte sinó també l’escassetat de determinats productes.
Els 20.000 ( un 54% del quals són dones) habitants de la comuna de N’djili, situat a la perifèria de Kinshasa (capital de la RDCongo), viuen en condicions d’extrema pobresa, comptant-se entre ells múltiples refugiats de guerra. L’accés als serveis mèdics en aquesta zona és extremadament difícil, no només pel cost econòmic que suposen i les pèssimes condicions en les que es troben, sinó perquè els serveis més propers són a quilòmetres de distància. Al barri hi ha tan sols un petit dispensari. És per aquesta raó que les autoritats locals van cedir un terreny a la Congregació de Carmelites de la Caritat Vedruna perquè s’encarreguessin de la construcció i gestió d’un centre de salut amb funcions de clínica de maternitat addicional.
Les Germanes tenen religioses amb la formació mèdica necessària, comptant-se entre elles infermeres, farmacèutiques, nutricionistes i metges. El centre mèdic beneficia directament a 3.840 persones a l’any.
Les dependències d’aquest centre, a més de la seva funció d’atenció mèdica, serveixen per desenvolupar les activitats associades a les tasques de formació bàsica en salut, en higiene i en un pla de presa de consciència i d’enfortiment dels drets de les dones.
El paper de les dones a l’Àfrica és primordial. Sobre elles recau bona part del pes de les activitats productives, ja sigui al camp o als mercats, però també tenen cura de petits i grans. Molts dels canvis en les societats africanes estan impulsats per aquestes dones i, per això, les protagonistes d’aquest projecte són elles. Se’ls vol donar arguments per enfortir-les en la reivindicació i l’exercici dels seus drets en la salut i el benestar personal. Un apoderament que a la llarga s’ha de transformar en una millora de les condicions socials, de salut i econòmiques de la població més vulnerable.
El pressupost del Ministeri de Salut de la República Democràtica del Congo no és suficient per fer-se càrrec de la construcció, equipament i/o manteniment dels Centres Sanitaris necessaris per oferir una bona atenció a la Salut, i per tant encara hi ha una gran necessitat de suport financer de les institucions internacionals i de diversos donatius. És per aquesta raó, i fruit del treball en educació i salut que realitzen la Comunitat de les Germanes de la Caritat – Vedruna des de fa molts anys a diferents països del món i en especial a la República Democràtica del Congo, que l’Estat cedeix a la Comunitat part de les seves obligacions en el dret a la Salut.
Input your search keywords and press Enter.
